• El Suprem espanyol anul·la una convocatòria d'oposicions perquè el català era requisit

    Entén que situa en 'desigualtat' les persones que no coneixen

    la llengua   
    lien

     

    El Tribunal Suprem espanyol ha fet pública avui una nova sentència contra el català que anul·la una convocatòria d'oposicions del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya perquè incorporava el català com a requisit.

    Els magistrats donen la raó al Consell General de Col·legis Oficials de Secretaris, Interventors i Tresorers de l'Administració Local i anul·len la convocatòria del 19 de març del 2009 perquè entenen que la prova de català que incorporava la convocatòria situava en 'desigualtat injustificada' les persones que concorrien al concurs de la Generalitat.


    votre commentaire
  • Cop de porta del PP i del PSOE al dret a convocar un referèndum

    El Congrés rebutja una moció d'ERC per traspassar la competència a la Generalitat

    La petició ha tingut l'aval de CiU, PNB, ICV i Amaiur

    El PSC també s'hi oposa

     

    Bosch, promotor de la iniciativa, ahir assegut en el seu escó del Congrés Foto: J.G. / EFE.

    Amb el ressò de la manifestació de l'Onze de Setembre i del clam al Camp Nou, els republicans van sotmetre ahir a debat una hipotètica transferència a la Generalitat de la competència de convocar un referèndum sobiranista sense necessitat de disposar del segell de l'Estat. Si bé el resultat va ser previsible: cop de porta del PP i del PSOE –amb el suport entusiasta d'UPD– a la proposició d'ERC, el fet que la petició arribi al Congrés a les vigílies de la cita basca i gallega i, sobretot, en plena precampanya pel 25-N, va permetre un cop més visualitzar les posicions antagòniques sobre el dret que, segons Alfred Bosch, tenen els catalans de decidir el seu futur.

    El portaveu republicà es preguntava quina mena d'argument és dir que és il·legal votar, alhora que alertava contra el signe de “debilitat” que des de l'executiu espanyol s'apel·li fins i tot a la força per avisar que s'impedirà que els catalans exerceixin el dret a l'autodeterminació. Davant d'aquest fet, Bosch assegurava que, digui el que digui l'Estat, “volem votar i votarem”.

    Suport a la iniciativa

    La proposta dels republicans va ser compartida per Jordi Xuclà, de CiU; Aitor Esteban, del PNB i Jon Iñarritu, d'Amaiur. També Joan Coscubiela, d'ICV, s'hi va adherir, tot subratllant que el concepte de sobirania que estableix la Constitució “ha quedat totalment obsolet”.

    Mentrestant, i en contra de l'actitud mostrada pels darrers dies per la cúpula del partit, el dirigent del PP Arturo García Tizón va evitar la confrontació i va limitar-se a utilitzar arguments jurídics per justificar la seva negativa a permetre una iniciativa que insistia que no té cap base legal. També el PSOE, a través de Ramón Jáuregui, va rebutjar que la Generalitat s'adjudiqui aquesta prerrogativa subratllant que per resoldre un “problema tan delicat” el camí no és el de convocar un referèndum que dividirà la ciutadania, sinó que el que cal fer és el que sempre assegura que ha fet el PSOE: “dialogar i pactar”. Aquest cop, si bé s'admetia que hi ha hagut “cert debat intern”, el PSC no ha plantat batalla per intentar modificar la posició del grup socialista. Tot el contrari, abans que s'iniciés el debat, Pere Navarro avançava que votarien “no” per considerar que ERC havia portat una proposta “parany” que no té cap mena de sentit. Així, negava les informacions que apuntaven que el PSC, un cop més, estava dividit i se sentia incòmode per haver de rebutjar la iniciativa.

    S'ha de tenir una actitud de respecte cap a la voluntat de la majoria del poble
     

    Jordi Xuclà
    diputat de ciu
    Els catalans volem votar, i votarem, perquè la democràcia sempre guanya
     
    Alfred Bosch
    portaveu d'erc

    votre commentaire
  • Política

    Rajoy: “Vull que tothom se senti orgullós de ser alhora català i espanyol”

    El president espanyol assegura que l'objectiu del seu govern en matèria educativa és millorar la qualitat de la formació

    Demana que tothom treballi per al creixement i no es creïn “més problemes” dels necessaris

    El president espanyol, Mariano Rajoy, ha assegurat aquest dimarts des de París que el seu objectiu és que hi hagi “una bona convivència i que tothom se senti orgullós de ser alhora català o espanyol”. Segons ell, la finalitat de la política educativa del seu govern és millorar la “qualitat” de l'educació.

    Rajoy s'ha pronunciat així en relació a les declaracions del ministre d'Educació, José Ignacio Wert, que ha assegurat que el seu objectiu és “espanyolitzar els nens catalans”. Durant la roda de premsa conjunta amb el cap d'estat francès, François Hollande, amb qui ha celebrat una nova edició de la cimera Franco-Espanyola, el president espanyol ha precisat que no coneix amb exactitud les manifestacions que s'han fet al Congrés dels Diputats, però en tot cas ha apuntat que l'objectiu primordial del seu govern respecte a l'ensenyament a Catalunya és “el de sempre”, és a dir “una bona convivència i que tothom se senti orgullós de ser alhora català i espanyol”.

    “El que vull, i a això respon el projecte de Llei que presentarem a les Corts Generals i que ara s'està debatent amb els agents socials, és tenir una educació amb més qualitat, cosa que és perfectament entenedora”, ha sentenciat. “Quan millor sigui la formació dels nostres joves, quan més capacitats tinguin, quantes més coses hagin vist, més possibilitats tindran de trobar feina i més possibilitats tindrà l'economia espanyola de créixer”, ha afegit.

    De la seva banda, el president francès, que ha afirmat que l'escola “té una doble vocació” que és “permetre a cada nen tenir el millor destí possible i alhora elevar el nivell de formació i competència perquè cada país cregui en el seu futur”. “Si volem millorar la competitivitat hem de donar més coneixements i saber mobilitzar els nostres joves”, ha subratllat.

    No crear “més problemes dels necessaris”

    Pel que fa al debat independentista a Catalunya, Rajoy ha insistit en què cal treballar de la mà per sortir de la crisi i “no crear més problemes dels estrictament necessaris”. Al seu parer, “Espanya passa per una situació econòmica difícil i el gran objectiu al que ens hem de dedicar tots és a fer les polítiques que ens permetin generar creixement econòmic i crear llocs de treball”.

    El president espanyol ha recordat que aquestes polítiques són “nacionals” però “també de la UE”. “Crec que en aquests moments cal dedicar totes les energies a resoldre la situació de l'economia espanyola”, ha conclòs.

     
     
    Darrera actualització ( Dimecres, 10 d'octubre del 2012 21:01 )

    votre commentaire
  • Un 74,1% dels catalans està a favor d'un referèndum d'autodeterminació

    La majoria dels enquestats pel Centre d'Estudis d'Opinió dóna suport a una consulta per decidir si Catalunya ha d'esdevenir un nou estat d'Europa

    CiU s'imposa el 25-N i el PSC s'enfonsa, segons el baròmetre d'intenció de vot

    Creixen el nombre d'indecisos, que representen el 34%

     

    La manifestació de l'Onze de Setembre Foto: ELISABETH MAGRE.
    1

    CiU agafa distància i guanyaria les eleccions del 25-N amb un 26,3% dels vots. Segons l'última enquesta del CEO, el PSC s'enfonsa estrepitosament. Passa a ser la quarta força a Catalunya en intenció directa de vot, amb un 3,1%. Li passen pel davant ERC, amb un 5,9%, i ICV-EUiA, amb un 3,4%. El PP també perd suports i es queda amb un 2,8%. Ciutadans obté un 1,4% i, SI, un 1,3%.

    L'estudi del CEO també revela que la gran batalla electoral se centrarà en convèncer els indecisos. Són majoritaris: un 34,6%. I es pot deduir que bona part provenen del partit de Pere Navarro atès que, respecte a l'onada anterior, els socialistes perden més de 7 punts.

    Els partits defensors de l'estat propi, per tant, s'imposen sobre els partidaris de mantenir o millorar l'encaix de Catalunya amb Espanya. La gran majoria dels catalans, un 74,1%, està a favor de la convocatòria d'un referèndum per decidir si Catalunya ha d'esdevenir un nou estat d'Europa. Només s'hi oposa un 19,9%.

     
     

    Darrera actualització ( Dimecres, 10 d'octubre del 2012 12:33 )


    votre commentaire
  • Politique
    Le gouvernement de Catalogne a été rétabli en Roussillon le 3 octobre 1977   lien

    Il y a 35 ans, les accords secrets de Perpignan

    Mardi 2.10.2012. 23:00h La Catalogne contemporaine, en quête d'indépendance, ne serait pas possible sans l'appui de Perpignan, qui a abrité la restauration du gouvernement catalan, le 3 octobre 1977. Les "Accords de Perpignan", en concertation avec l'Etat espagnol, ont donné un rôle solidaire à la capitale du Roussillon, moins de deux ans après la mort du dictateur Franco.

    Le 3 octobre 2012 est une date anniversaire significative pour la Catalogne, dans une implication de Perpignan, profonde et méconnue. Le 3 octobre 1977, la capitale du Roussillon abritait une négociation majeure entre les représentants du gouvernement catalan, exilés par le régime de Franco, et les nouvelles autorités espagnoles, lors de la période de la "transition démocratique" de l'Espagne. La continuité symbolique de la Generalitat de Catalogne, née en 1359, abolie en 1938 puis reconstituée à l'étranger dès 1940, a été rendue possible par la continuité assurée par Josep Tarradellas, de sensibilité de gauche, à partir de 1954. Ce dernier a procédé à la mise en place des Accords de Perpignan discrètement signés le 28 septembre 1977 à la Chambre de Commerce et d'Industrie, donnant lieu à une Generalitat provisoire. Le 3 octobre, une réunion secrète se tenait au Castillet, avec la bienveillance du maire de Perpignan, Paul Alduy, afin de négocier en direct avec Madrid, par téléphone, les décrets induisant le rétablissement du gouvernement catalan, appelé à devenir autonome par la Constitution espagnole de 1978.
     
    Décalage avec les habitants du Roussillon

    Cet épisode avait débuté du 12 au 18 février par une série de réunions préparatoires, tenues à l'hôtel Pams, propriété de la Ville de Perpignan, et à Saint-Cyprien, en présence d'émissaires des principaux partis politiques sud-catalans. En décalage avec les préoccupations des habitants du Pays Catalan de France, cette séquence historique s'est conclue par une conférence de presse face au journal L'Indépendant ou encore Radio Monte Carlo. Dans un cérémoniel certain, il s'est agi de mettre en profit la situation catalane de Perpignan, dans une France qui quittait les Trente Glorieuses, pour tenir l'ultime réunion précaire de la Generalitat, avec l'aval du président du gouvernement espagnol, Adolfo Suárez. Quelques jours plus tard, le 20 octobre 1977, le Président Tarradellas mettait fin à son exil, rentrait à Barcelone et proclamait "Ja sóc aquí !" (ça y est, je suis là !), comme pour signaler que le territoire qu'il incarnait recouvrait la vie. Il y a 35 ans, Perpignan participait ainsi, dans un rôle de base-arrière, à la renaissance d'une institution, aujourd'hui tentée par un retour aux sources intégral.

    Josep Tarradellas, présidant la réunion de rétablissement du gouvernement catalan, Le Castillet, Perpignan, 3 octobre 1977 © Archives Jacques Deloncle
    Josep Tarradellas, présidant la réunion de rétablissement du gouvernement catalan, Le Castillet, Perpignan, 3 octobre 1977 © Archives Jacques Deloncle
    Annonce du rétablissement du gouvernement catalan par Josep Tarradellas, Le Castillet, Perpignan, 3 octobre 1977 © Archives Jacques Deloncle
    Annonce du rétablissement du gouvernement catalan par Josep Tarradellas, Le Castillet, Perpignan, 3 octobre 1977 © Archives Jacques Deloncle


     

     

    votre commentaire


    Suivre le flux RSS des articles de cette rubrique
    Suivre le flux RSS des commentaires de cette rubrique