L'exgovernador ha declarat davant del jutge va "perdre totalment el control" de Bankia en el moment que el Ministeri d'Economia va intervenir lien
L'exgovernador del Banc d'Espanya Miguel Ángel Fernández Ordóñez ha assegurat aquest dijous davant del jutge que va intentar negociar amb l'expresident de Bankia, Rodrigo Rato, perquè es mantingués com a president no executiu ja que el supervisor "no confiava" en ell per no tenir prou experiència bancària per dirigir Bankia. A més, ha admès que el Banc d'Espanya va "perdre totalment el control" de Bankia en el moment que el Ministeri d'Economia va intervenir. El que va ser governador del Banc d'Espanya fins al juliol ha fet aquestes declaracions en qualitat de testimoni davant del jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu, que investiga la fusió i sortida a borsa de Bankia.
Miguel Ángel Fernández Ordóñez, expresident del Banc d'Espanya, durant la compareixença al Congrés.
Durant les tres hores i mitja que ha durat la declaració, Fernández Ordóñez també ha carregat contra el que va ser conseller delegat de Bankia, Francisco Verdú, el qual ha dit que "no era el perfil adequat" per al càrrec i que ell es va sentir "decebut", tal com recullen diversos mitjans de comunicació.
A més, ha admès que el Banc d'Espanya va "perdre totalment el control" de Bankia en el moment que el Ministeri d'Economia va exigir a Rato un nou pla de capitalització quan l'entitat ja en tenia un d'aprovat pel Banc d'Espanya.
Fernández Ordóñez ha declarat en el marc de la causa sobre la fusió i sortida a borsa de Bankia, Una causa que té 33 imputats, tots els exconsellers de l'entitat que presidia Rodrigo Rato. Estan acusats de falsificació de comptes, administració deslleial, apropiació indeguda i maquinació per alterar el preu de les coses.
El seu successor, Luis Maria Linde, prestarà declaració davant el jutge aquest divendres, mentre que el ministre d'Economia, Luis de Guindos, testificarà per escrit.
L'origen del cas és la fallida de Bankia just després de la sortida forçada de Rodrigo Rato de l'entitat. Els comptes de Rato assenyalaven que el banc tenia uns beneficis de 305 milions, però els números posteriors van posar de manifest que en realitat tenia unes pèrdues de 3.000 milions d'euros i va necessitar un rescat per part del Fons de Reestructuració Bancària (FROB) que va suposar una injecció pública de 24.000 milions d'euros.
La CNMV suspèn la cotització
Coincidint amb aquesta declaració, la CNMV ha decidit suspendre durant unes hores la cotització dels títols de Bankia perquè entenia que concorrien circumstàncies que podien pertorbar el normal desenvolupament de les operacions dels valors. La suspensió també tenia com a origen la informació del diari Expansión, que ha publicat que el FROB ha valorat les accions de Bankia en 0,01 euros. En tornar a la borsa les acions han caigut un 13%.
Quan Bankia va sortir a borsa el 20 de juliol del 2011 les accions de l'entitat valien 3,75 euros. Aquest dijous el valor abans de la suspensió de la cotització era de 0,468 euros. Precisament l'operació de sortida a borsa és un dels factors d'aquest cas. Bankia va captar 3.000 milions en el seu aterratge al parquet i el jutge considera que el preu de les accions no s'ajustava a la realitat financera de l'entitat.
Per aquest cas també estan cridats a declarar l'actual president de Bankia, José Ignació Gorigolzarri, que declararà el 21 de febrer, i el soci auditor de Deloitte, que ho farà el 20 de febrer per explicar perquè es va negar a signar uns comptes que considerava que no s'ajustaven a la realitat.
0
/https%3A%2F%2Fekladata.com%2FbOvshupkfBeraFlN_IytRQwAh98%40300x300.jpg)
/https%3A%2F%2Fekladata.com%2FAFhliXxc11pjtNfUcrQKrt1cj6g%40185x111.jpg)
/https%3A%2F%2Fassets.over-blog.com%2Ft%2Fcedistic%2Fcamera.png)