---

Josep Maria Miedes

Dimarts, 21.5.2013. 01:21 h

L'esport que ha de fer Catalunya

No hi ha cap vot

No sé ni com començar aquest article. Vull parlar d'esport, que és el que més domino per la meva professió, però em sembla que serà un xic  complicat fer un re-mix, com jo dic a vegades, de tot el que voldria explicar aquí.
Aniré per parts. L'esport a Catalunya sembla que funciona força bé. No parlo a nivell de clubs, sino a nivel general. La majoria dels nostres atletes son reconeguts a Europa i, fins i tot, guanyen proves importants. No fa falta que digui noms. El que ja no tinc tan clar és el futur de l'esport català ficat dins de l'esport d'Espanya.
He sentit parlar a Pau Gasol o Gerard Piqué dir que no convé dividir les seleccions i que s'ha d'anar sempre amb la selecció espanyola. Respectable, molt respectable.
Però si volem analitzar ara mateix la situació de l'esport espanyol a nivel de gestió i el que vol aconseguir a curt termini, que s'entengui que Madrid vol organitzar els Jocs Olímpics de 2020, la cosa canvia. Ja parlem de paraules majors. A nosaltres, els de a peu, ens poden enganyar. De fet ho fan cada dia. Un polític X, possiblement membre del Govern central, ens diu que aviat hi haurà feina, que minvarà l'atur i que Espanya tornarà a ser solvent en molt poc temps. Fals. Doncs amb Madrid 2020 passa tres quarts del mateix. Jo no dubto pas de la capacitat organitzativa de Madrid. Ho ha demostrat moltes vegades, però hi han coses que al COI no li passarà per alt. La tragèdia del Madrid Arena, els casos de dopatge destapats a l'Operación Puerto (molt malament resolta per la Justícia per cert), els balls de xifres dels participants a la Maratón Popular de Madrid (van dir una xifra i es va comprovar que al final la van fer la meitat d'aquesta xifra), la incertesa d'Eurovegas, si es farà o no, si es podrà fumar o no... I la darrera trabanqueta, els possibles abusos sexuals de l'ex seleccionador nacional de gimnàstica femenina Jesús Carballo, destapats aquesta setmana per una ex gimnasta seva.
Tot això restarà punts a la candidatura de Madrid, més encara quan esportistes d'elit d'altres països, com el tennista britànic Andy Murray, ja han demanat que no es voti a Madrid i que els membres votants del COI es decideixin per les altres dues candidates, Tokio i Estambul. Personalment, jo voldria que Madrid organitzés els Jocs Olímpics, però amb la greu crisi econòmica que patim més tots aquests embolics fan pensar que no serà possible.
I què ha de fer Catalunya? És el gran interrogant. Ara mateix estem immersos en una espiral de decisions que poden ser històriques pel futur dels catalans. Particularment, crec que no hem d'entrar al joc brut i anar nosaltres a la nostra. Qui vulgui anar amb la selecció espanyola, que hi vagi, com s'ha fet sempre, però hem d'estar al marge de qualsevol decisió política.
Segurament, des de més enllà de la Franja ens voldran fer boicot, com l'estan fent amb els productes catalans a la resta d'Espanya. No hem d'entrar al drap. Hem de fer les coses el millor que sabem i estar pendents del que passi més enllà del nostre territori, però no ens ho posaran gens fàcil. Han tocat la nostra llengua amb una llei increiblement desfasada de temps i ens volen fer un corredor mediterrani... que eviti la Mediterrània al seu pas per Catalunya. Segur, segur, que intentaran fer que l'esport català no triomfi allà on vagi.