Diumenge, 14.4.2013. 19:55 h    lien

El català, llengua de l’aula #siunsolalumnehodemana

Si uns pares reclamen per al seu fill l’ensenyament en castellà, tota la classe l’haurà de rebre en castellà. Aquesta és la insensatesa que sembla interpretar-se de la redacció de la interlocutòria del TSJC, tot i que amb matisos, ja que si bé assegura que “el que s’ha acordat afecta a l’alumne juntament amb els seus companys” i que “cal que s’adapti a tota la classe de l’alumne”, també explicita que “l’ensenyament en ambdues llengües es farà en la proporció que determini l’Administració (la Generalitat)”, una ambigüitat que recorda el sentit de l’expressió popular “rentar-se'n les mans”.

Sigui com sigui, d’acord amb aquesta premissa, podríem extrapolar fàcilment el cas a d’altres àmbits educatius. Així, doncs, a partir d’ara, prèvia reclamació del pare, si un nen no sap dividir quan la classe ja està fent arrels quadrades la solució a adoptar no és donar una atenció personalitzada a aquell infant per tal d’ajudar-lo a que es posi a l’alçada de la resta del grup, sinó fer que tota la classe torni a aprendre les divisions i deixi per més endavant, si s’escau, les arrels quadrades.

De la mateixa manera, si un nen encara no sap lligar sons quan la resta de la classe ja està llegint La Caputxeta Vermella, tota la classe haurà de centrar-se a tornar a aprendre que la “m” i la “a” juntes es diuen “ma”. Aquesta és la gran solució del tribunal? És tant estúpid com això.

Desenganyem-nos! El que en realitat preocupa al govern espanyol i a aquest sector social contrari a la immersió lingüística no és si els infants assoleixen un bon nivell de castellà. Si fos així, haurien quedat tranquils amb els resultats obtinguts pels alumnes catalans en les proves de competències adquirides. De fet, sembla que el que els amoïna és que dominin el català i siguin, de facto, bilingües. Si realment és així, s’ho haurien de fer mirar.

No perdem de vista que, malgrat aquest darrer pronunciament ─que, a més, serà recorregut─, el català continua sent llengua vehicular a l’escola. Què passaria, doncs, si un pare reclamés que tota la classe ─que s'impartiria en castellà per un sol nen─ tornés a la llengua catalana? Podem protegir el seu dret? I tant que sí! La premissa és la mateixa. El català és llengua vehicular i, per tant, és d'esperar que podríem exigir el mateix tracte que ara mana el tribunal per un únic cas.

S’imaginen què passaria si diversos pares d’una classe reclamessin en seu judicial, i en sentits oposats, per l’idioma en què s’han d’impartir les classes d’un mateix grup? Embolica que fa fort! La situació que es dibuixa no té cap ni peus. És el que succeeix quan la política entra a les aules.

Si ho tractéssim com una simple qüestió lingüística, que no ho és, trobaríem solucions molt més senzilles i molt menys traumàtiques per als nostres fills.

Ara bé, normalment hom parla de solucions perquè existeix un problema. I, en aquest cas, el problema sembla més aviat forçat. “Entenc perfectament el català i el meus fills parlen perfectament totes dues llengües”, admetia Julián Busca, un dels deu pares que va recórrer als tribunals, en una entrevista publicada a El País aquesta mateixa setmana. Aleshores, on és el problema? Tots ho sabem, on és, lluny de ser una mera qüestió educativa o lingüística.

A cop de llei i a cop de resolucions judicials, Espanya està perdent la batalla. La batalla social, òbviament. I, amb ella, la raó a ulls del món, més enllà de les seves fronteres.

No cal ser gaire espavilat per entendre que, ara per ara, el millor aliat de l’independentisme és el propi Estat espanyol, que amb la seva determinació ofuscada d’espanyolitzar tot allò que faci flaire catalana aconsegueix, dia rere dia, decantar més la balança en favor del sí a la franja que encara no tenen perduda, la dels indecisos. Moltes causes voldrien tenir un enemic tan poc astut!

Política Última actualització Dimecres, 20 de març de 2013 21:25 h   
lien

La independència és inevitable

El Col•lectiu Wilson calcula que mantenir un estat català costaria 383 euros persona/any mentre que pertànyer a Espanya costa 2.251 euros persona/any"

(ACN).- Els sis acadèmics del Col·lectiu Wilson han protagonitzat aquest dimecres una conferència al Cercle d'Economia per apuntalar amb arguments la viabilitat econòmica de la construcció d'un nou estat català. Per ells la independència és una qüestió "inevitable", ja que és una reivindicació que va de "baix cap a dalt" i l'oposició espanyola només la pot "endarrerir". Per això insten les "elits" d'una i altra banda a pactar el procés com la millor manera de minimitzar els costos per a tothom. Segons els estudis econòmics del Col·lectiu, la independència té una clara justificació econòmica: mantenir un estat català costaria 383 euros persona/any mentre que pertànyer a Espanya costa 2.251 euros persona/any.
 

---

Comparteix

   
URL curta

---

Etiquetes

Cercle deconomia, col.lectiu Wilson, independència inevitable

---

Actualitat

populars

+ comentades

comentaris recents

Rivera i Cañas ridiculitzarts a Twitter
amb 18624 lectures.

Catalunya és plena d’espies
amb 4357 lectures.

La independència és inevitable
amb 2942 lectures.

Independència per sortir de la crisi
 
L'investigador del CREI Jaume Ventura ha citat un dels estudi que es consideren més "veraços" en l'àmbit acadèmic sobre el que costaria a Catalunya ser independent. "La independència té un preu", ha explicat l'investigador del CREI: "383 euros per persona i any". Un cost que equivaldria als "costos fixos" de mantenir totes les estructures d'estat en cas que Catalunya volgués replicar l'actual administració espanyola, tot i que ha assenyalat que, probablement, Catalunya no voldria replicar la mateixa estructura administrativa de l'Estat. Boix ha comparat aquests costos amb els que tenen actualment els catalans pel fet de pertànyer a l'Estat: 2251 euros persona/any. El resultat de dividir per la població el dèficit fiscal de més de 16.000 milions anuals que pateix Catalunya.

"Què podríem fer amb els 1868 euros per persona/any que ens estalviaríem? Aturar les retallades immediatament i reduir els impostos", s'ha preguntat i respost ell mateix. Segons Boix, si es destinessin 550 euros per persona/any dels diners de superàvit Catalunya al sector educatiu, passaria del 29è lloc a Europa al 6è.

La independència és inevitable i l'oposició de l'Estat només farà endarrerir el moment en què Catalunya esdevindrà un estat independent

Pel que fa la "inevitabilitat" de la independència, el professor de Princeton Carles Boix, ha defensat que un moviment que va de "baix cap a dalt", que neix en la societat, és "inevitable" que arribi a concretar-se. Per a ell, l'oposició de l'Estat només farà endarrerir el moment en què Catalunya esdevindrà un estat independent. Per això, ha explicat que el procés òptim seria aquell en el que el govern espanyol accediria a la convocatòria d'un referèndum per la independència a Catalunya i, posteriorment i en funció dels resultats, s'avindria a negociar les condicions de la creació del futur estat català.

Falsedats contra la independència

Els acadèmics del Col·lectiu Wilson han volgut desmuntar les hipòtesis que alguns presenten com a certes al voltant de si Catalunya seria membre o no de la UE, o si el PIB català cauria en picat com a conseqüència de la reducció de les exportacions. Al voltant d'aquest punt, han conclòs que un hipotètic boicot espanyol als productes catalans faria reduir el PIB en aproximadament un 2-3%. Una xifra que s'aniria recuperant amb la focalització e altres mercats, com l'europeu.

Mentides "podrides" contra la independència

Segons un altre dels integrants del Col·lectiu, el director del CREI, Carles Galí, hi ha tres tipus d'informacions que "molesten" el Col·lectiu. En primer lloc, les que no tenen cap tipus de fonament, més conegudes com "mentides podrides", com per exemple "que els nostres avis no cobraran les pensions". El director del CREI ha recordat que el finançament del sistema de pensions depèn de les cotitzacions de les persones que treballen. Per tant, la única raó per a la qual es deixarien de pagar les pensions seria si no hi hagués treballadors que cotitzessin.

El segon tipus d'afirmació que "molesta" el Col·lectiu són aquelles que es presenten com a veritats inqüestionables, com per exemple que en la globalització actual no té sentit crear un nou estat petit. Afirmació que durant la conferència ha estat rebatuda per diversos integrants del Col·lectiu Wilson, que han explicat que està demostrat empíricament que un estat petit pot adaptar-se millor a les necessitats d'un món globalitzat.

El tercer tipus d'afirmacions de les que ha parlat Galí són al voltant de les conseüències "catastròfiques"que tindria la independència. Per exemple, que les exportacions catalanes a la resta d'Europa es reduirien o que els bancs catalans no podrien tenir accés al finançament del Banc Central Europeu. "Si el City Bank americà o els bancs suïssos i asiàtics presents a la zona euro poden accedir a la liquiditat, per què no ho haurien de fer els bancs catalans a través de les seves filials a la zona euro?", ha preguntat.

Una conferència de les més multitudinàries del Cercle.

La d'aquest dimecres ha estat la primera conferència que han fet de manera col·lectiva i, de fet, fins a la conferència al Cercle d'Economia ni tan sols havien coincidit tots sis alhora, tal com ha indicat Carles Galí. Al Cercle d'Economia gairebé 400 persones han assistit a una conferència que, segons el president de l'entitat, Josep Piqué, ha estat de les més multitudinàries del Cercle.

Segons ell, el grup es crea com una reacció "d'indignació" davant de moltes afirmacions que s'han fet sobre les conseqüències econòmiques que podria tenir la creació d'un estat català. "Només ho podem entendre com una part d'una campanya per generar por o amenaçar la població catalana"; ha explicat Galí.

Política Última actualització Dilluns, 18 de març de 2013 22:45 h   
lien

PSC: “Primàries obertes, dret a decidir tancat”

El grup d'experts del PSC aprova i eleva a l'Executiva la proposta de reglament per les primàries obertes. Aleshores tant complicat és exercir el dret a decidir?

La comissió d'experts que el PSC va designar al 2012 per crear un document proposta pel reglament de primàries obertes ha tancat aquest dilluns a la tarda el text definitiu, segons han confirmat a l'ACN fonts del partit. Tal i com havia anunciat el PSC, el document aposta pel model francès d'eleccions internes i per una doble volta, amb el pagament d'un euro per cada participant i obrint el conclau a tots aquells progressistes que vulguin votar. Bona proposta democràtica que encara fa més difícil d’entendre les dificultats que el PSC planteja a l’exercici del dret a decidir.

---

Comparteix

   
URL curta

---

Etiquetes

dret a decidir, Pere Navarro, PSC

---

Actualitat

populars

+ comentades

comentaris recents

“El Mundo” torna a disparar contra el president Mas
amb 12079 lectures.

La Caixa i Abertis surten escaldades pels negocis tèrbols del Rei
amb 8476 lectures.

La conversa de La Camarga: “una trobada d’amigues per parlar dels seus fills” segons Álvarez
amb 2796 lectures.

<a href='http://ads.catmedia.cat/www/delivery/ck.php?n=a748f6bd&cb=INSERT_RANDOM_NUMBER_HERE' target='_blank'><img src='http://ads.catmedia.cat/www/delivery/avw.php?zoneid=5&cb=INSERT_RANDOM_NUMBER_HERE&n=a748f6bd' border='0' alt='' /></a>

0

( 1 vot )

Molta democràcia per les llistes obertes i pànic a l’exercici del dret a decidir

El PSC ja té enllestit el reglament que preveu la celebració d'eleccions primàries obertes i a doble volta per escollir el candidat a la presidència de la Generalitat. Tal i com marca el document aprovat definitivament per la comissió de socialistes i experts aquest dilluns, les votacions estaran obertes per a tots aquells ciutadans a partir de 16 anys que acreditin defensar valors progressistes i que presentin el seu DNI i abonin un euro.